Els aliments poden moure automòbils

Separar bé en cada cubell d’escombraries la matèria orgànica de la inorgànica no és una cosa banal.

Tot el rebuig orgànic pot destinar-se a elaborar compost que es destina a fer adob de terres de cultiu o a produir biogàs per fer funcionar motors i mecanismes que fins ara només funcionaven amb derivats del petroli.

Quin material substituirà el plàstic?

Tant la canya de sucre com el blat de moro es convertiran en la base per evitar fer servir envasos de plàstic. De la canya de sucre compostable s’obté el “bagàs”, que és el residu de matèria resultant de l’extracció del seu suc, i que posseeix una baixa petjada de carboni i és biodegradable.

Del midó del blat de moro, fermentat, s’obtenen compostos com el PLA i el CPLA que són la base per elaborar envasos compostables que, com el bagàs, no contribueixen al deteriorament del medi ambient. Ja els estem veient en forma de palletes, vaixelles i coberteries, tant en llars com en restaurants.

Quina és la diferència entre biològic i orgànic?

Un aliment ecològic o orgànic és el que durant les seves etapes de cultiu ha crescut de forma natural sense intervenció de tractaments químics (fertilitzants, pesticides), mentre que un aliment biològic ha crescut de forma natural i no té components que hagin estat alterats genèticament.

No tots els aliments orgànics poden ser biològics si, no sent tractats químicament, algun component genètic s’ha modificat.

Què vol dir “premsat en fred”?

L’etiqueta de cold pressing o premsat en fred en una ampolla de suc de fruites i/o verdures ens indica que ha fet servir un procediment d’extracció de sucs vegetals que minimitza l’oxidació i conserva intactes els seus nutrients.

Aquest mètode permet retenir pràcticament totes les vitamines, minerals i enzims de les fruites i verdures, substituint a les liquadores convencionals que tallen i centrifuguen la polpa a gran velocitat, el que produeix calor i causa pèrdua, entre d’altres nutrients, de la vitamina C.

Com fer servir el rentaplats de forma sostenible?

A les llars un ús inadequat del rentaplats pel que fa a la temperatura, temps del cicle de rentat, dosificació de detergent o, fins i tot, el tipus de cistella on allotjar vaixelles i coberts, pot contribuir a un major deteriorament mediambiental com a conseqüència de l’excés de consum elèctric, aigua o químics de neteja que no tinguin ecolabel.

Revisa tot això abans de posar-lo en marxa.

Què és l’aquaponia?

És un sistema de cultiu mixt de plantes i cria de peixos ja que combina l’aqüicultura tradicional amb la hidroponia.

En aquest cas, els nutrients de les plantes procedeixen dels excrements dels peixos, les bactèries dels quals contenen els nitrits que són tractats per convertir-se en nitrats ja que són idonis com a adob per conrear les plantes.

La aquaponia és un exemple clàssic d’economia circular.

La sostenibilitat als restaurants

En primer lloc, observem la porta i l’entrada, mirem si hi ha informació relacionada amb la sostenibilitat.

En segon lloc, fixem-nos en la carta. Revela si els plats s’elaboren amb productes de proximitat, eco-bio, si estan fets respectant l’estacionalitat, si procedeixen del comerç just, etc.

En tercer lloc, identifiquem pràctiques sostenibles com la bona gestió dels recursos energètics, racionar el consum de l’aigua, la separació de residus, evitar l’ús del plàstic, etc.

I sobretot, no dubtis mai a preguntar al personal sobre la sostenibilitat al restaurant!

Biodegradable o compostable?

Quina és la diferència entre biodegradable o compostable?

Les substàncies biodegradables es descomponen per micro-organismes vius (bacteris i fongs) a través d’un procés natural sense intervenció humana durant un temps no controlat.

En canvi, a les substàncies compostables la biodegradació és controlada pels humans per optimitzar-la (temperatura, humitat, oxigen…) per tal d’aconseguir els resultats en terminis de temps determinats.

El retorn dels envasos buits

Per tal de millorar els costos mediambientals de la recollida d’envasos, s’estudia implantar, especialment per a les begudes, el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) i que proposa que l’envasador estableixi un sistema per recuperar físicament els envasos posats al mercat amb els seus productes.

Per garantir aquest retorn, l’envasadora cobraria un import en concepte de dipòsit al client. Aquest import es retornaria en el moment de fer efectiva la devolució de l’envàs.

El SDDR està implantat a 40 països de tot el món. Els països escandinaus i a Alemanya tenen xifres de recuperació d’envasos superiors al 80%.

Les aigües grises d’ús domèstic

Les aigües grises són totes les aigües residuals domèstiques de casa que contenen contaminants orgànics (orina, femta, restes de menjar…), excepte les del vàter. Aquestes aigües tenen una càrrega contaminant inferior a les aigües residuals i, per aquesta raó, el seu tractament és més simple.

Les aigües grises poden ser regenerades per a reutilitzar com a aigua de reg de jardins o en la càrrega de cisternes de vàters.

Aquesta pràctica té grans avantatges des d’un punt de vista mediambiental, al mateix temps que suposa un estalvi en el consum d’aigua i la seva factura.

Com identificar les etiquetes ecològiques?

Les etiquetes ecològiques són distintius voluntaris que identifiquen productes que compleixen una sèrie de criteris de sostenibilitat ambiental i serveixen també per diferenciar-lo d’altres productes de la mateixa categoria.

Les normes internacionals estableixen fins a tres tipus d’etiquetatge ecològic. Destaquem les Ecoetiquetes (Tipus I) o Ecolabels que són atorgades per una entitat certificadora reconeguda i que exerceix com a part imparcial.

Què és l’economia circular?

És un sistema que aprofita els recursos per reduir, reciclar i reutilitzar donant-li un nou ús a tot allò que s’hagi rebutjat i, en cas de no poder donar-li un segon ús, es recicla de manera respectuosa amb el medi ambient.

L’economia circular contrasta amb el model econòmic lineal tradicional, basat principalment en el concepte de “produir, consumir i llençar”.

Un exemple d’economia circular seria el model de recollida de brossa orgànica a les llars que pot destinar-se a fer adob (compost) per a cultiu de plantes i vegetals d’horts urbans, en comptes de portar-la a plantes d’incineració.

Què és la hidroponia?

És un sistema de cultiu de plantes que, enlloc de terra, utilitza dissolucions de nutrients minerals i serveix per al creixement de plantes com ara el daikon, els créixens, la ruca, el coriandre, l’alfàbrega o la col kale.

És una forma senzilla, neta i de baix cost per produir vegetals de ràpid creixement i rics en elements nutritius. Una tècnica d’agricultura a petita escala per l’autoconsum d’una família.

Per què triar aliments de temporada?

Els aliments de temporada són els que creixen de manera natural en una època i clima determinat sense necessitat de mitjans artificials, com hivernacles o càmeres frigorífiques, que intenten allargar la seva vida útil.

Consumir productes de temporada és bo per la salut, el medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Què és un hort urbà?

Un espai que es destina al cultiu vegetal a escala domèstica. Promouen l’autoconsum del que es conrea, el consum local i els aliments de temporada.

Redueixen la contaminació mediambiental perquè actuen d’aïllant tèrmic i acústic, contribueixen a protegir dels raigs ultraviolats i actuen contra el canvi climàtic. Embelleixen la ciutat, ajuden a conscienciar mediambientalment i a protegir varietats locals de plantes i hortalisses.